UN MÓN ESTRANY (L’ESCOLA)
Escoltava veus per tot arreu
recordo bé aquell primer dia
vaig dir adéu mirant la mare
i a la cartera hi portava
la il·lusió, la il·lusió,
la il·lusió, la il·lusió,
la il·lusió
de començar a viatjar sol.
La il·lusió, la il·lusió,
la il·lusió, la il·lusió,
la il·lusió, i el pitet del menjador.
Joc i cançons; la veu dolça i tranquil·la
Vermell, groc, blau; l’entrepà de Nocilla.
Els meus ulls tot ho miraven
I al meu cap s’acumulaven
uns records, uns records,
Uns records, uns records
Uns records, que sempre guardaré al cor
Uns records, uns records,
Uns records,uns records
Uns records, que sempre guardaré al cor
L’arrel de 2 al cap no se’m fica.
El company que riu, el mestre em crida
Ara ho veig tot molt més clar
Aquí ja s’ha de pencar
I ara sé, i ara sé
I ara sé, i ara sé
I ara sé, que encara jo no sé res.
I ara sé, i ara sé
I ara sé, i ara sé
I ara sé, que encara jo no sé res.
I malgrat tot aquest temps ,sóc a mig camí
I no veig la fi, la vida es complica
tot aquell desert ja s’ha convertit
En un oasi verd de dubtes i preguntes
L’home del Mil·lenni riu
el veu l’últim estiu
li cluca l’ull i diu
al noi de la finestra
que l’escola t’ha donat
l’oportunitat i sembla veritat
d’escollir el seu futur,
d’escollir el seu futur.
Uns records, uns records,
Uns records, uns records,
Uns records, que sempre guardaré al cor.
Uns records, uns records,
Uns records, uns records,
Uns records i Santo Angel al cor.
